BENVINGUTS
va | es | it | en

Col·LecciÓ MuseogrÀfica

POTRIES I LA CERÀMICA

Potries al llarg dels últims segles, ha deixat la seua empremta, pels pobles de la Safor i d’altres comarques veïnes, amb la seua producció terrissera. Uns productes i uns artesans han estat els artífexs de la presència de Potries als Trobada d’Escoless dels nostres pobles, així com de la realitat d´una economia tradicional.

                                         
L’Ajuntament de Potries és, hui per hui, dipositari de tot aquest patrimoni cultural, amb una important col·lecció representativa d’allò que els artesans del fang de Potries modelaren al llarg dels segles. A més a més, treballem perquè en poc temps, la Safor gaudisca d’un punt i d’un referent cultural i patrimonial. Així, hem encetat un ambiciós projecte per rehabilitar i fer un museu a la cassoleria d’Àngel Domínguez.

 

LA CATORZENA, SEGLE I

El jaciment arqueològic de la catorzena, amb vestigis d’un centre terrisser, se situa a la riba dreta del riu d’Alcoi i a uns 400 metres de la vila romana de la Campina. Els dipòsits de les terrasses fluvials són d’argiles roges de qualitat, aptes per al seu aprofitament com a matèria primera. Esta bòbila de coure ceràmica estigué en activitat entre els anys 40 i el 80 dC.

La seua producció més representativa fou la d’àmfores destinades al transport i a la comercialització del vi local: l’àmfora Dressel 2/4 local i, en l’últim moment de la seqüència, l’àmfora de base plana G.4, totes dues vineres. Este producte agrari fou la base de l’economia de la vila romana de la Campina, situada a la rodalia del complex artesanal. Mentre que la presència de l’àmfora Dressel 20 sim. -tipus Oliva 3-, menys representada, evidencia la comercialització d’uns excedents d’oli més restringits.

A més, el registre arqueològic documenta la producció de materials de construcció: tegulae, imbrices, etc., així com un ample ventall tipològic de ceràmiques comunes.

La Catorzena palesa els primers indicis de la producció ceràmica al terme de Potries, quasi dos mil·lennis arrere (si exceptuem un jaciment de l’Edat del Bronze, en la muntanya de Penyascals, on s’ha localitzat una nombrosa quantitat de ceràmiques fetes a mà). Este fet és el reflex d’un fenòmen ben documentat a l’antic territorium de la ciutat de Dianium (Dénia), on s’han individualitzat arqueològicament un conjunt de quinze centres terrissers a l’àmbit de les viles rústiques que s’estenen per la campanya costera. Es desenvoluparen durant els segles I i III dC amb un moment d’apogeu al llarg de la segona meitat del segle I dC, quan estos establiments rurals semblen assolir el zenit en l’exportació dels seus vins a Roma i a la Itàlia mediterrània. Estos indicis d’activitat terrissera a Potries confirmen un fet ja rememorat per la historiografia des de les acaballes del passat segle: l’origen del topònim de Potries, d’arrel llatina i amb un significat més que suggeridor vinculat a la ceràmica.

SEGLES XVI-XVIII

De l’època islàmica no disposem de cap indici d’activitat terrissera al nostre municipi.

En època baixmedieval, Oliva i el Terme de Dalt, al qual pertanyien Potries i altres assentaments, constituïen des del segle XIII el territori de la Baronia de Rebollet i, després, al segle XV, del Comtat d’Oliva. Els llinatges dels Carròs, dels Riusech i dels Centelles detentaren la senyoria d’este fèrtil enclavament, on la canyamel proporcionà riquesa i esplendor. A la meitat del segle XVI, canvià el destí d’este Comtat; des d’aleshores fou un estat més del Ducat de Gandia de la poderosa família Borja.

Les fonts documentals dels primers anys del segle XVII confirmen una activitat de producció ceràmica a Potries. La cantereria, com la carnisseria o la botiga de Potries, resten reflectides en les llistes d’ingressos que, com a regalies, contribuïen al sosteniment de la Senyoria (1). Al 1613, un document “sobre lo arrendament de fruyts rendes y emoluments a Señor pertanyents en lo dit condat de Oliva y en les dites viles baronies valls y llochs a daquells adjacents” tracta de garantir, entre altres aspectes, el futur de la producció dels centres terrissers d’Oliva i Potries.

“Item és pactat, avengut y concordat per y entre les dites parts, que lo arrendador tinga facultat de prohibir que dels obradors de formes, que estan en Oliva y Potries, nos puxen traure nis traguen formes algunes per ninguna altra part que primer dit arrendador se haja proveit de totes les formes que haura menester per al viatge dels dits ingins y trapigs, y si cas sera que alguns dels mestres de dites formes no treballara conforme es raho en dits obradors, en tal cas tinga facultat, lo dit arrendador, de mudar y posar los mestres que li parexera, i ben vis li sera pera fer dites formes.”(2)

        

Un document que se situa cap a 1660, reglamentant i regulant les sises per part dels jurats d’Oliva, confirma l’exempció d’este impost a diverses activitats comercials entre les quals es referix les que porten a vendre ceràmica “així mateix los vidriers ollers, obra de terra plats i escudellers, car bo no paga sisa”.

Els descobriments d’un abocador o tester al carrer del Barranc i, més recentment, l’excavació d’un forn al carrer de Sant Joan de Potries, testimonien la producció conjunta de ceràmiques de foc i taula amb coberta vidriada, de ceràmiques comunes i pintades, a més de formes de sucre i porrons per abastir els trapijos o ingenis de la comarca. Els tipus i les tècniques emprades ens remeten a una producció consolidada i característica de la primera meitat del segle XVII.

        

SEGLES XIX - XX

Al 1801 es publica la “Real Cedula de S.M. y Señores del Consejo por la qual se manda guardar y cumplir el reglamento inserto, formado para evitar los perjuicios que causan á la salud las vasijas de cobre, el plomo, y los malos vidriados de las de barro, con lo demás que se expresa”. Este document és, potser, la clau per contextualitzar el període que es desenvoluparà al llarg del segle XIX. Al perfeccionament en les tècniques i la qualitat del vidriat de les ceràmiques acompanyarà el seu ús més generalitzat davant del malsà metall.

Esta cojuntura explica el sorgiment i resorgiment d’un munt d’indústries ceràmiques que abastixen Trobada d’Escoless restringits d’àmbit comarcal.

 

Pascual Madoz (1845-1850) no ens aporta noticies (3), el seu silenci no indica una producció cassolera que sabem segura en esta data. A la dècada dels vint del present segle, la Geografia General del Reino de Valencia(4) ens aporta la notícia que hi ha moltes terrisseries.

 

ELS CENTRES DE PRODUCCIÓ

RAJOLARS I CANTERERIES


Els rajolars i cantereries a Potries presenten un emplaçament disseminat. La seua ubicació la determina, en molts casos, un accés immediat als punts d’extracció d’argiles. Esta matèria primera es requereix en un volum considerable per a este tipus de produccions.

Els artesans, de principi, elaboraven conjuntament materials ceràmics per a la construcció i cànters, aleshores fonamentals per al transport d’aigua i altres líquids. Després s’especialitzen i desaparegué la producció de cànters.

Els rajolars o teuleres presenten una tipologia arquitectònica característica: ocupen espais amplis, amb crugies de superfície considerable, així com grans àrees obertes per a l’amuntegament d’argiles i l’emmagatzemament de la producció. Se situen en les immediacions del nucli urbà de Potries, o bé al sud d’este o al terme de Vilallonga, que compta amb dipòsits d’argiles aptes més rics i abundosos.



Les famílies Aznar i Fuster monopolitzen la propietat d’este afer artesanal, que requereix nombrosos operaris, fins a 45 persones treballaven a la indústria de Peregrí Fuster al primer quart de segle. Un total de 10 indústries d’aquestes característiques hem documentat al terme municipal de Potries i al terme de Vilallonga, on els propietaris eren de Potries.

CASSOLERIES

Les cassoleries són els centres terrissers més característics i definidors de Potries. Malgrat l’origen incert de la producció de ceràmiques de foc vidriades, que caldria remuntar al segle XVI, és a la meitat del XIX quant s’establixen i s’integren en la topografia urbana de Potries. El seu moment àlgid serà el primer terç del ’ segle passat.

El seu emplaçament és, en tots els casos, el nucli històric de Potries. Presenten un cert agrupament als dos extrems del poble, atés al seu caràcter d’indústria pol·lucionant, que genera brutícia i fums. El conjunt més ben conegut és al carrer del Cup (abans del Olmo), amb quatre cassoleries, entre les quals es troba la d’Àngel Domínguez.

        

La terrisseria i la pròpia estructura del treball està lligada a una cèl·lula unifamiliar, encara que els forns, de vegades, són d’ús comú per part de diverses unitats de producció. Les families Tarrazó, Domínguez, Faus i Canet, entre altres, són les més representatives d’este afer artesanal, que requereix un cert grau d’especialització de l’artesà i d’altres components del nucli familiar. Fins a 8 cassoleries tenim documentades al nucli urbà de Potries.

LA PRODUCCIÓ DE POTRIES

MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Els materials de construcció oferixen una gran diversitat, atesa la multiplicitat de les seues funcions i usos. Tradicionalment la teula àrab és, potser, el tipus més estable juntament amb les rajoles i taulells per a paviments, que presenten un ample ventall de formes i paràmetres. Esta varietat és ben present, quant a forma i quant a motius ornamentals o decoratius, en els matacans, amb motle i amb decoració impresa.

                         

A les primeres dècades del present segle hi ha una important activitat constructiva a la nostra comarca, a la vegada que es dóna un ampli repertori de llenguatges arquitectònics, incorporen a la construcció elements, generalment decoratius, de diverses afiliacions estilístiques. Això determina que els rajolars produïsquen materials de construcció complexos, amb una gran varietat de formes. Esta diversitat d’elements permet reproduir a les façanes pilastres i cornises elegants, entaulaments o remats, i motluratges en finestres i balcons. Cap al 1950, Potries desenvolupa la producció de peces arquitectòniques de terrissa, elaborades amb motle i que constituïxen la imatge, potser, més singular de la ceràmica de Potries als últims anys. Copes altes i fistonades, pinyes altives i frontons decorats amb fines garlandes vegetals ornamenten els remats de les façanes de bona part dels edificis públics i de nombroses residències de la Safor, sobre tot les construïdes a les platges del nostre litoral. Vicent Aznar fou el principal artífex d’esta producció, el Calvari i el cementeri de Potries conserven bons exemples del bon fer d’este artesà.

CÀNTERS I ALTRES

Els cànters s’elaboren als rajolars o teuleres i es couen amb els materials de construcció. S’enfornen junts i són, per tant, càrregues del forn complementàries. L’artesà coneix i realitza al mateix temps estes dues produccions. La producció de cànters s’estingeix durant la dècada dels cinquanta del present segle i les cantereries s’especialitzen tan sols en la producció de materials de construcció.

Els cànters requerixen un estudi més acurat per seriar una tipologia, malgrat que l’estat de la recerca ja permet individualitzar dos tipus específics. Formalment són molt semblants. Canvia el volum, i per tant, la mida, així com l’amplària de la base. Hi ha de cul ample i altres de cul estret. Els dos tipus constituïen la càrrega habitual de la dona quan transporta aigua. Mentre que el menut el sosté amb una de les mans, el més gran el recolza sobre el costat.

Els cànters provinents d’Agost (Alacant), als quals Ilse Schulz definix com a cántaro gandiano, i que copien el model o prototipus tradicional elaborat a Potries, són uns dels principals responsables de la desaparició de la producció local de cànters, davant la competència d’estos productes, més lleugers per al transport i amb una argila de més qualitat.

 “CASSOLERIES I CERÀMIQUES DE FOC 

Les cassoleries de Potries, malgrat presentar un ample ventall de produccions, la seua línia, és bàsicament, l’elaboració de pisa refractària. El vernís que cobreix l’interior i part de l’exterior de les peces és de color mel, amb tonalitats que varien entre el melat clar fins a irisacions de to verdós. Les formes varien segons la seua funcionalitat específica dins la cuina cassolana.

ELS ARTESANS DEL FANG


Aquest capítol vol ser un homenatge a les persones que durant generacions modelaren el fang al nostre municipi, i a les que junt amb ells feren possible una indústria artesanal que lamentablement ha desaparegut. També volem fer extensible este reconeixement a tots els artesans que dia a dia han fet, i fan, del treball del fang una manera d’entendre la vida.

És per això que una part considerable de l’exposició ens mostra la memòria gràfica de les principals famílies terrisseres del poble de Potries, vertaders artífexs d’esta indústria de caire artesanal. L’espai restringit d’esta publicació ens impossibilita aprofundir en un tema tan interessant com l’estudi de les famílies terrisseres. Tant sols hi citarem una sèrie de puntualitzacions que ens orientaran sobre alguns aspectes d’elles.

La família era la cèl·lula fonamental de tot el procés de producció. L’ofici, l’habilitat, és transmitia de pares a fills per l’experiència, per la pràctica diària de les tasques a realitzar. Quasi tots els membres de la família s’especilitzaven en les diverses fases de la producció; uns tornejaven, altres envernissaven, enfornaven o comercialitzaven la producció pels Trobada d’Escoless de les comarques veïnes o de la Safor. L’ofici era dur, molt dur, implicava una dedicació constant de tots els elements de la família.

Hem pogut constatar que les famílies terrisseres mantenen unes relacions matrimonials un tant endogàmiques, es casen entre elles i inclús entre parents pròxims d’una mateixa família (consultar apèndix).

Les famílies més significatives les hem citades en parlar dels centres de producció, els Aznar, Domínguez, Faus, Fuster i Tarrazó, encara que hi havia altres que també treballaren el fang, com els Canet, Llopis, Sigatat, Mascarell o Prieto, este últim, terrisser de Ciudad Rodrigo que treballà a Potries a finals del segle passat.

Junt amb estes famílies se situaven els llenyaters que portaven la llenya per als forns. Estes persones posseïen animals per el transport, i eren també els que transportaven la terra dels terrers fins a les cassoleries. Citarem, entre altres, a Vicent, Godalla; Joaquin, el Roig; Adelino, el Saler o Ernesto Estruch.

Respecte de la comercialització de la producció direm que es feia pels Trobada d’Escoless locals, es transportava en estibes amb palla que es carregaven en animals o en carros. En la contribució industrial de l’any 1857, hi apareix una llista de deu persones vinculades a la comercialització de la producció local de Potries, així està Jose Llopis Vidal com “mercader ambulante de cántaros”.

Els altres nou apareixen com “mercader ambulante de ollas”, entre estos estan Gregorio Canet, Francisco i Ramón Solera, la vídua d´Antonio Moreno o José Canet Llopis. Estes referències confirmen la importància de la producció de recipients de fang a Potries a mitjans del segle pasat, considerem que és una quantitat de persones considerable la que es dedicava a la comercialització de la producció. Des de la mitad del present segle, són les dones, generalment, les que hi anaven als Trobada d’Escoless; és el cas de Ma. Teresa Muñoz Canet, dona de Pere Vicent Faus; Consuelo Martí Bolinches, dona de Simeón Tarrazó Domínguez; Concepción Ortolà Avaria, dona d’Àngel Domínguez Fuster o Purificación Orengo Estruch, dona de Tomás Domínguez Garrigós. També els homes eixien a vendre la producció com Joan Baptista Canet, Juan Bautista Domínguez Moreno o Simeón Tarrazó Martí. El port de Dénia va ser un punt important des d’on s’exportava ceràmica de Potries al nord d’Àfrica. Als anys cinquanta una part important de la producció es carrega cap a Alcoi al Ferrocarril Gandia-Alcoi, també venien en carros des de Benidorm per a portar producció local a la Marina Baixa.

AZNAR
DOMÍNGUEZ
FAUS
FUSTER
TARRAZÓ

MÉs informaciÓ sobre la
Col·lecciÓ MuseogrÀfica de Potries:

www.cult.gva.es/dgpa/

VISITES A L´EXPOSICIÓ PERMANENT DE LA COL·LECCIÓ:

CASA AJUNTAMENT DE POTRIES - SALA EXPOSICIONS

  • Calle Boamit 26, POTRIES

VISITES PRÈVIA CITA

  • Telefonar al 962800588 de 9 a 14 hores.

 

AVALEM JOVES PLUS

HORARI AUTOBUSOS

ART AL CARRER - TRIES ART - SANT BLAI 2018

PLA DE CREMES 2017-2018: Del'1 d'octubre al 30 de juny

CONEIX EL NIVELL DE PRE-EMERGÈNCIA D'INCENDIS I METEOROLÒGICA DE POTRIES

HORARI BIBLIOTECA I JUTJAT DE PAU

VOLS REBRE ELS BANS I AVISOS AL TEU TELÈFON? DESCARREGA’T LA APP “POTRIES REPORT” (EN PROVES)

HORARIS D'ATENCIÓ DE LES REGIDORIES

CONSULTEU EL PLÀ D'ACCIÓ MUNICIPAL D'ENERGIA SOSTENIBLE DE POTRIES

SEGUEIX-NOS A LES XÀRXES SOCIALS